Mineria i impostos: què cal registrar i per què costa

Què us pot dir aquest article i què no

Això no és assessorament fiscal, i no ho pot ser. Les normes, els tipus, els llindars i les definicions varien segons el país. També canvien amb el temps.

Com s'apliquen depèn de fets sobre vosaltres que un article no pot saber. El que sí que pot fer és mostrar la forma de la pregunta. Així podreu anar a una persona qualificada amb els registres correctes, no amb un any de suposicions.

L'únic consell universal és al final: comenceu a guardar registres ara, no en temporada de declaracions. Els detalls són fàcils de recollir quan passen. Reconstruir-los després és gairebé impossible.

Els dos moments imposables: quan rebeu i quan veneu

Gairebé tots els sistemes fiscals que tracten la mineria la consideren dos esdeveniments separats. Confondre'ls és l'error més habitual dels miners.

• Quan rebeu. Les monedes arriben i passen a ser vostres. La majoria de sistemes ho tracten com a ingrés. Es mesura pel valor que tenien les monedes en la vostra moneda en aquell moment.
• Quan veneu, intercanvieu o gasteu. Això és un esdeveniment separat i posterior. El que compta és la diferència entre el que obteniu i el valor que tenien les monedes quan les vau rebre.

Mantenir-les, durant el temps que sigui, normalment no és un esdeveniment per si mateix. Que el preu es mogui mentre les teniu no és la qüestió. El que compta és el que feu a cada extrem.

Per què els pagaments cada hora fan que el difícil siguin els registres

La norma cap en una frase. Aplicar-la no, per culpa del calendari de pagaments.

Un pool que paga cada hora crea un esdeveniment de cobrament cada vegada que us paga. En un any en són milers. Cadascun necessita el valor d'aquella quantitat, d'aquella moneda, a aquella hora, en la vostra moneda.

Ningú no reconstrueix això de memòria a l'abril. Fer servir un sol preu per a tot l'any és incorrecte, i qualsevol que ho comprovi ho pot veure.

Aquest és l'argument pràctic per recollir les dades a mesura que arriben, i és per això que existeixen eines per fer-ho. Feu servir el que feu servir, necessita les mateixes dades. Totes estan disponibles mentre es fan els pagaments.

Quins registres cal guardar

Per a cada pagament que rebeu, guardeu:

• La data i l'hora en què va arribar.
• La quantitat i de quina moneda era.
• Quant valia aquella quantitat en la vostra moneda en aquell moment.
• L'identificador de la transacció i l'adreça del moneder on va arribar.

A part, per a l'any sencer, guardeu:

• Quant vau pagar pel maquinari, i quan.
• L'electricitat que heu fet servir per minar. És molt més fàcil de justificar si els rigs tenen el seu propi comptador.
• Les comissions del pool i qualsevol comissió de desenvolupador del programari de mineria. Totes dues es descompten del que se us va abonar.
• Cada venda, intercanvi o despesa posterior de monedes minades, amb els mateixos camps que abans.

On trobar aquestes xifres en aquest pool

La vostra pàgina de pagaments mostra cada pagament amb la seva marca de temps, la quantitat i l'identificador de transacció. El vostre tauler té el mateix historial per worker.

L'API pública ofereix els mateixos registres a programes i fulls de càlcul. És la via pràctica si teniu massa pagaments per copiar-los a mà. La referència de l'API documenta els endpoints i els seus camps.

Hi ha una xifra que el pool no té: el preu en la vostra moneda a l'hora de cada pagament. Aquesta xifra surt d'una font de preus que acordeu amb el vostre gestor, aplicada de manera coherent.

La coherència importa més que la font que trieu. Canviar de font a mig any és el que costa d'explicar.

La vostra mineria és una afició o un negoci?

La majoria de sistemes separen la mineria com a activitat personal de la mineria com a negoci. La diferència canvia tant el que deveu com el que podeu deduir.

On és la frontera varia, però les preguntes que es fan s'assemblen:

• Com d'organitzada està?
• Quants diners hi ha en joc?
• Es porta d'una manera que sembla pensada per obtenir beneficis?
• Quant del vostre temps hi dediqueu?

Aquí teniu dos exemples, només com a exemples i no com una llista completa.

• Estats Units: les monedes minades són ingressos ordinaris pel seu valor quan es reben. Quan l'activitat arriba a ser un ofici o un negoci i no una afició, compta com a treball per compte propi. Això comporta un impost addicional propi.
• Regne Unit: la pregunta és si l'activitat arriba a ser un ofici, segons criteris establerts fa temps. Si no ho és, el valor que heu rebut continua tributant com a ingrés divers. Les transmissions posteriors s'examinen de nou per separat.

El patró és el mateix en tots dos països, i en la majoria dels altres. Una operació més gran i més deliberada es tracta més com un negoci. Es pot deduir més dels ingressos, i també comporta més obligacions.

Els errors de registre més habituals

• No anotar res en rebre. És l'error més car. El segon esdeveniment no es pot calcular sense el primer, i aleshores els preus ja són històrics.
• Un sol preu per a tot l'any. És còmode, incorrecte i es nota que és incorrecte.
• Declarar només la venda. L'ingrés en rebre és un esdeveniment separat. No desapareix perquè encara no hàgiu venut.
• Monedes minades i monedes personals al mateix moneder. Desfer l'embolic de l'origen de les monedes anys després és el que adverteixen tots els assessors. Feu servir un moneder o un compte separat per a la mineria des del principi.
• Deduccions sense res al darrere. L'electricitat i el maquinari sovint són deduïbles d'alguna manera, però només amb alguna cosa que ho demostri. Per això val la pena el comptador separat.
• Suposar que petit vol dir exempt. Molts llocs tenen llindars. Normalment decideixen si heu de presentar declaració, no si l'ingrés comptava.

L'única recomanació

Feu bé els registres ara. Després pregunteu a una persona qualificada del vostre país què volen dir.

Els registres són la part que només vosaltres podeu produir. No costen gairebé res mentre arriben els pagaments. Qualsevol professional que contracteu començarà demanant-vos les llistes d'aquí dalt.